La història del teatre a La Colmena comença l’any 1929 amb la creació del Grup Artístic per part d’en Canals, en Zamora o n’Aparicio, tots aficionats del poble que havien de fer totes les feines: actors, directors, escenògrafs, tramoies...

En aquells temps destaca al grup un jove actor, Ramon Duran, fill de Santa Coloma, que arribà a ser professional, triomfant al teatre, el cinema i fins i tot a la televisió. El seu gran èxit va ser ‘La ferida lluminosa’, de Josep Maria Sagarra, on encapçalava el repartiment al costat de la coneguda actriu de l’època Maria Vila i que va estar durant molts mesos en cartell al Teatre Romea de Barcelona. A l’escenari d’aquest teatre també va compartir obres amb Núria Espert, Paquita Ferrándiz, María Matilde Almendros o Adrià Gual.

La Guerra Civil va fer, però, que tota l’activitat cultural de la Cooperativa s’aturés i el teatre no va ser una excepció.
 
     
     
  Teatre en català, malgrat la censura
En plena dictadura franquista, l’any 1945 es torna a formar un Quadre Escènic, que alternava obres en castellà i en català, malgrat la censura existent. D’aquests anys es recorden els muntatges de ‘Don Juan Tenorio’, ‘Terra baixa’ o ‘El ferrer de tall’. L’èxit d’aquestes obres va fer que cada cop hi haguessin més actors i actrius a la companyia, i per tant, més producció.

A l’inici dels anys 50 s’estrenava cada 15 dies, tant comèdies com sarsueles, ja que La Colmena va començar a ser coneguda per les seves actuacions de ‘género chico’, amb cantants de casa com Lola Masdéu, Celestre Grijalbo, Mercedes Ràfols, Juanita Rex, Josep Maria Beltran, Joaquim Haro, Andreu Guinart o Javier Manzanares, i la direcció de Josep Rex i Manel Iserte.

Quan tot eren èxits i les cues eren habituals a la Rambla els dies funció, va arribar una forta crisi de la secció. L’aparició de la televisió, l’arribada del 600, les segones residències, el mal estat cada cop més preocupant de la sala de teatre... Podríem trobar moltes raons, o potser excuses, però la veritat és que el grup teatre va tornar a desaparèixer.
 
     
     
  Segona etapa daurada del Quadre Escènic
No va ser fins l’any 1989 que es recuperà el Quadre Escènic, i tot gràcies a un acte d’homenatge a tots els actors i actrius que havien format part del grup dècades enrere. Es va fer un espectacle de varietats que combinava teatre, cant coral, poesia, sarsuela... i això va tornar a encendre la flama del teatre a La Colmena.

Dirigits per Sebastià Soler, tornaren a pujar a l’escenari alguns com Andreu Guinart, Joan Manzanares, Ginés Soler, Lluís Mestres, Cinto Mas, Maria Àngela Casas... Això sí, van canviar els seus personatges, ja que aquells que feien de joves galants als anys 50 ara havien de fer de pares o d’avis.

Així s’iniciava una segona etapa daurada en la història teatral de La Colmena, amb obres que avui dia encara es recorden com ‘L’amor venia en taxi’, ‘La Pepa maca’, ‘Llama a un inspector’ o ‘La teva dona m’enganya’, aquesta última dirigida per Joan Manzanares. A més, La Colmena també es va convertir en pedrera de nous actors, i pel seu grup passaren noms com Germán Madrid o Marc Brualla, que actualment es dediquen professionalment al món del teatre.

No obstant, la sobtada mort del director Sebastià Soler i el tancament del mític espai de La Colmena a la Rambla, va suposar un nou (i radical) canvi pel grup de teatre.
 
     
     
  Nova etapa, nova sala, nous directors
Sense un espai propi per assajar, molts dels actors i actrius, sobretot els més grans, van deixar la companyia i al 2001 es va confiar la direcció a l’Andreu Banús i en Joan Fernández, dos joves actors colomencs, membres de la companyia El que ma queda de teatre. Ells han tingut la dura tasca de mantenir la companyia viva durant la travessia pel desert que han estat aquests anys sense local.

Ara, novament amb sala pròpia i una companyia cada cop més gran, s’obre una nova etapa pel grup, esperant que sigui llarga i no torni a trobar un entrebanc que faci baixar el teló del teatre a La Colmena.